|
AKI
YERUSHALAYIM #85
EL BANYO DE LA NOVIA
ONDE LOS DJUDIOS DE IZMIR
(AY 21, 1984)
Kamelia Shahar
Komo se pasava la seremonia de banyo de novia en Izmir? Todos los preparativos de boda ke empesavan mas o menos un mez antes de la boda komo: lavar de blankeria, enkolgar anshugar, banyo de novia, tafi*, todo era muy alegre, kon kantes i bailes, komeres i beveres. Ma la seremonia de Banyo de la Novia era una koza espesial - kon la tevila*, la roska, las berahot i mas. Yo me akodro de esto kon muncha nostaljia porke una tala koza ya no existe mas.
En el anshugar, ke se kortava i brodava durante anyos, para las ijas ke devian kazarsen kuando vendria la ora buena, se aprontava tambien el Bogo de Banyo. Este bogo era espesial porke era lavrado de mano, o era kroshetado, o tenia randas.

El dia de banyo se preparava el bogo de la novia kon munchas hadras. Se aresentava en el, el chamashir* - ke era de seda blanka brodado de mano, la kamiza de banyo - tambien de seda i brodada, tas*, shabuluk* i estregador, shavon d’almiskle, tokador kon randas i pules*, kapot* o piludos - ke eran jeneralmente blankos. Se uzava tomar tres piludos: uno grande ke se metia del bel* para abasho, uno mas chiko para enriva de los ombros i un otro para la kavesa. Atras munchos anyos se uzava meter en el bogo de la novia tambien galechas ke eran un djenero espesial de takos: la bareta ancha ke abrasava la kara del pie era de kuero kon velur brodado de sirma*.
Para entrarse al banyo, la novia se vistia una kamiza espesial, de seda brodada o kon randa. Lo mizmo azian las ke venian kon eya: madre, tias, suvrinas, ermanas i mas. Kuando entravan a la sala kayente del banyo, antes ke se asentaran sovre las lajas de marmole, vinia la teleka*, tomava sus kamizas i las kitava afuera para ke no se mojen. Entonses empesava la alegria entre el estregar i el shavonar, se kantavan kantes de boda en djudeo-espanyol komo: Morenika a mi me yaman, Ansi díze la muestra novia, Madre demesh la lesensia i mas. Avia famiyas ke traiyan pandero mizmo i se akompanyavan kon el en sus kantes.
Despues ke shavonavan bien a la novia, devian kortarle las unyas de los pies i de las manos, ke no kede ni un milimetro, kitarle todos los kaveyos del puerpo, i entrarla en la tevila. Ayi le entravan siete vezes la kavesa alientro de la agua i dizian berahot. Al salir de la tevila ya tenia pronto el kapot kon el tokador, si era rika, i si no, los tres piludos. Despues ke se los vistia, se aserkava de eya una de entre las mujeres - madre, tia o suvrina – i le partia enriva de la kavesa una roska grande kon almendras blankeadas, dezeandole todo lo bueno: Blanka i alegre, pasadia buena, aijada... i mas. La roska era siman de blankura i artura. Blankura - kere dizir “kon marido” i artura - “parnasa buena”. Despues de partir la roska, se dava un pedaso a kada una de las ke se topavan en el banyo i todos auguravan pasadia buena.
Todo esto, o sea el shavonar, el kortar las unyas, tevila i partir roska, devia ser echo por mujeres “bien kazadas” kere dizir ke tenian todo lo bueno en la vida: marido, ijos i parnasa.
Muncha djente traiyan al banyo a komer tambien. Si era tiempo de lakerda, traiyan lakerda kon muezes i pan blanko i fresko, lo ke yamavan “frandjola”, si no kolyos o todo otro peshkado salado ansi ke portukales, para arefreskarsen.. Kuando todo esto se terminava, la teleka traiya a kada una los piludos, las mujeres salian a la sala no tan kayente i de ayi ivan a las kamaretas ke avia al deredor de la sala del banyo i se asentavan a deskansar, ma los kantes kontinuavan kon intervalos. Se despartia tambien todo modo de kozas dulses: mogados, maronchinos, sharope, bonbones d’almendra... todo kalia ke fuera blanko.
Kuando ya deskansavan, todos se vistian, se abrigavan bien para no yelarsen i se ivan a la kaza de la novia. Ayi kontinuavan, todo en aziendo los ultimos aparejos para la noche de tafi, a kantar i a bailar, akompanyandosen kon pandero o dumbelek.
___________________________
tafi: Seremonia ke se azia la noche ke al dia devia tener lugar la boda.
tevila (ebr.): Banyo ritual de la novia ke es enkomendansa djudia.
chamashir (turko): Mudaduras.
tas (turko): chiko resipiente para echar agua sovre el kuerpo i lavarse.
shabuluk (posivla. turko): Pedazo de ropa de tovaja kuzida komo una gante kon el kual se shavonava.
pules (turko): en fransez: sequin; en espanyol: cequi.
kapot: Burnus
bel (turko): talia
sirma (turko): un djenero de ilo godro, kolor de oro o de plata.
teleka (turko: telek): mujer ke su lavoro es ayudar a lavar i a shavonar.
Volver
|